Gracies a tots.
Dissabte es produir l’assemblea lokemotivada. Va ser el mític esmorzar/dinar/sopar qui diu sopar diu estomac buit i el fetge en remull.
Primera parada: El Lokelapasus. Tothom va venir sense res sòlid a l’estómac però ningú va dubtar i encara que va fer un dia horrorós en fer la primera cervesa i així agafa el camí que porta el Nirvana.
Segona parada: Can Lokemia. Dinar el lloc ideal per frikis lokemotivats on el menjar es el de menys i on el més important és poder trobar-te frikis del mateix pal però amb 40 anys més. Entre càntics i càntics el discurs del molt honorable President Joan Laportu que va estar una vegada més brillant. Part del discurs i a part d’una certa crítica algun jugador ( Rubi va ser el més tocat per aquest discurs) el President va tornar a insistir en l’unitat dels aficionats, jugadors, penyes per aconseguir el segon títol en l’historia del Lokemotiva de Moscú. Conforme anaven passant les hores cada sortida a fora a veure si els ocells de colors es morrejaven o no entre crits dels jugadors i aficionats. Crits com “ dale dale”, el mitic “ goa goa” es va passar al “ fot-li fort” o “Viva Torbe”. Aixi va es va arribar al final del dinar entre càntics també de “ la masovera” “ girem plats” i altres. Alhora de marxar i a l’espera del bus que venia de Porqueres riures de tot tipus una conversa prou interessant amb dos gossos i la seva mestressa. En trajecte Kaninovic va deixar de ser ell a passar a tenir els ulls del tipus Tom Yorke i se li va fer prou curt tot plegat.
Tercera parada: El paradise Tagapierre. Ball a càrrec de la selvatana amb un menú per sopar del tot adient.
Dissabte es produir l’assemblea lokemotivada. Va ser el mític esmorzar/dinar/sopar qui diu sopar diu estomac buit i el fetge en remull.
Primera parada: El Lokelapasus. Tothom va venir sense res sòlid a l’estómac però ningú va dubtar i encara que va fer un dia horrorós en fer la primera cervesa i així agafa el camí que porta el Nirvana.
Segona parada: Can Lokemia. Dinar el lloc ideal per frikis lokemotivats on el menjar es el de menys i on el més important és poder trobar-te frikis del mateix pal però amb 40 anys més. Entre càntics i càntics el discurs del molt honorable President Joan Laportu que va estar una vegada més brillant. Part del discurs i a part d’una certa crítica algun jugador ( Rubi va ser el més tocat per aquest discurs) el President va tornar a insistir en l’unitat dels aficionats, jugadors, penyes per aconseguir el segon títol en l’historia del Lokemotiva de Moscú. Conforme anaven passant les hores cada sortida a fora a veure si els ocells de colors es morrejaven o no entre crits dels jugadors i aficionats. Crits com “ dale dale”, el mitic “ goa goa” es va passar al “ fot-li fort” o “Viva Torbe”. Aixi va es va arribar al final del dinar entre càntics també de “ la masovera” “ girem plats” i altres. Alhora de marxar i a l’espera del bus que venia de Porqueres riures de tot tipus una conversa prou interessant amb dos gossos i la seva mestressa. En trajecte Kaninovic va deixar de ser ell a passar a tenir els ulls del tipus Tom Yorke i se li va fer prou curt tot plegat.
Tercera parada: El paradise Tagapierre. Ball a càrrec de la selvatana amb un menú per sopar del tot adient.
Primers:
“ Musclos amb salsa de trebols verds”
“Gambes ensucrades”
"Croquetes de l' àvia"
" Xistorra a la salsa de Tripi"
Segons:
“ Pebrots pintats amb actimel Gibson”
“ Senglar amb patates blaves”
" Enfilat de pollastre a la francesa"
Postres:
“Muesli Snipes”
“ Pressec amb trinxat de cactus de l’est”
Postres:
“Muesli Snipes”
“ Pressec amb trinxat de cactus de l’est”
Fins aquí tot va ser ballar sense parar i riure moltíssim sense massa sentit . En definitiva una gran dia que a l’hora de tancar aquesta crònica no se sap quan van finalitzar la meitat de la plantilla fins i tot corre el rumor que algun jugador no sap com va arribar a casa. Sweet en un moment de certa eufòria va dir “ si guanyem la champions això serà bestial la gent te ganes de celebrar quelcom important”. Tot això amb la atenta mirada d’un Pierre que ho va donar tot i quan es diu tot es tot. Gracies a tots per asistir ja que aquestes coses no s’han de perdre mai...l’únió fa la força!!! UP LOKE!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada